RELACIONS TÒXIQUES



Una relació tòxica es pot produir tant amb una parella sentimental, com amb una amistat o familiar. Quan estàs immersa en una situació així, no te n'adones que la relació no és sana. Tu no ets conscient, però la gent pròxima a tu sí que ho és. Quan vens a adonar-te’n és tard i no aconsegueixes eixir per tu mateixa d'eixa situació.
En un principi no li dones importància a aquelles coses que fa l'altra persona (o tu mateixa) què no agraden. Parle de quan, paulatinament, t’allunyen dels éssers estimats, manipulant-te per posar-te en contra de la resta, exigint-te que confies cegament i cregues només en eixa persona, pressionant-te per a que demostres els teus sentiments relacionant-te només amb ell/a. Tot açò i més, en nom de l’amor. I tu calles, ho consenteixes i t’habitues.
En la segona fase comences a qüestionar-te les coses i és aleshores quan ell/a et culpabilitza i t’assenyala com el problema. Encara que no és així, aconsegueix que acabes creient-t’ho i ahí t’acaba de destruir. Perds l'apetit, el contacte amb el teu voltant i t’aïlles el món. T’ha convençut, no necessites res més que a ell/a. Però no, i en el fons ho saps perquè et sents infeliç.
Així i tot, per amor aguantes perquè creus que és el millor que tens (encara que no siga perfecte/a), que mai et deixarà sola, que t'estima, que ningú més et voldria com ell/a. Permets que et controle, que t'insulte, que et pegue. Ho minimitzes interiorment, ho ocultes al teu entorn i ho negues fins la mort si tracten d’obrir-te els ulls. Li ho perdones tot per amor o, simplement, per estupidesa o inconsciència. Estàs sola, només el tens a ell/a, perquè ha aconseguit enfrontar-te a tots.
Entretant, cada vegada et converteixes en una pitjor versió de tu mateixa. Amb l’autoestima pel terra i les relacions d’amistat i familiars fetes miques, toques fons i penses que no pots continuar així. Vols eixir d’això però no pots, no tens forces.
He mantingut durant anys una relació tòxica, què encara hui em costa superar. És complicat, sobretot quan l'altra persona no ho entén i no et deixa marxar, impedint que recuperes el teu benestar físic i mental. Requereix temps i ajuda tornar a ser tu, però n’estic segura que ho conseguiré, ho aconseguirem.
De tot açò he aprés que cal treballar l’autoestima per voler-se i respectar-se una mateixa, i per no haver de suportar allò que no deu suportar-se a canvi d’engrunes d’amor. Cal estar atents a les xicotetes coses, frenar en sec qualsevol acció insana i fer-li comprendre a l’altre/a, amb assertivitat, per què està malament el que ha fet. I també he aprés que cal escoltar i prendre bona nota del que ens transmet la gent pròxima que ens estima, perquè ells/es se n’adonen molt  abans que nosaltres i ens poden ajudar a evitar un mal major.
La meua experiència em diu que un baix grau de maduració emocional, unit a una baixa autoestima, inseguretat i egoisme, pot portar a una persona a desenvolupar  comportaments tòxics i a entaular una relació absorbent que li permeta descarregar les seues frustracions.
Recorda, desenvolupa la teua intel·ligència emocional, estima’t, i que el teu benestar emocional no depenga d’una altra persona. No busques una mitja taronja que et complemente, busca algú que ja siga feliç per compatir amb ell/a la teua felicitat.
Ani